Partager

Current Size: 100%

Fenouillèdes Càtar

Petita història del territori …

 

Les Fenouillèdes posseeixen tresors prehistòrics, testimoni d’una ocupació molt antiga del territori amb rastres de presència de l’homme de Néardhental (-120000 anys) període d’instal.lació dels primers hàbitats comprovats a la riba de l’Agly(- 5800 anys), generalitzaciò de sepultures col·lectives (-2000 anys ) ossaments i objectes de l’edat de coure, bronze i ferro (braçalet, gerro , agulla, ossera). Els vestigis més emblemàtics són els dolmens, encara existents a Ansignan, Feilluns i Trillà i el menhir de Prats-de-Sournia.

 

Terra de frontera, les Fenouillèdes han conegut d’ençà 5000 anys influències culturals iber, celta, grega, romana (aqüeducte d’Ansignan) germànica i àrab (castell dels moros a Caudiès) abans d’anexionar-se al reialme de França per Pépin el Bref al segle VIII.

Les Fenouillèdes esdevenen vescomtat des de la fi del segle X.

 

Encara que administrativament resten lligades als Pirineus Orientals, pertanyen per la història i la tradició occitana al País Càtar. Els castells de Quéribus, Peyrepertuse i Puilaurens, últims bastions càtars, encara s’aixequen com veritables sentinelles. Deixeu-vos guiar i contar la història del catarisme... Veniu a descobrir el castell de ST Pierre a Fenouillet... Últim testimoni d’aquesta història legendària.

 

D’ençà el segle XII, l’ordre dels templers posseïen la Comandaria del Mas Déu (Trouillas). Es tracta d’un patrimoni territorial adquirit gràcies a les donacions dels senyors de Fenouillèdes : Prugnanes (1173), Rabouillet (1188) Rasiguères, Lesquerda, Caramany ...

La creaciò de la preceptòria de Centernac (St-Arnac) en 1214 facilita l’administraciò d’aquestes terres amb riqueses agrícoles molt importants.

El Fenouillèdes ha estat durant 4 segles l’antiga frontera séparant el reialme d’Aragó del reialme de França abans l’annexiò del Rosselló a França resultat del Tractat dels Pirineus realitzat en 1659.

El poble de Latour-de França nom evocador era abans aquesta data un lloc fronterer des del qual se controlaven els moviments d’entrades i sortides de la vall de l’Agly. L’origen etimològic d’aquest mot que vol dir ”torre” és mencionat per la primera vegada en 1020. La torre permitia la vigilància de la frontera : la torre de Trinïach “ era una fita que materialitzava la frontera . La torre és encara visible en el lloc dit “Le Roque d’en Talou”.